Ígor Stravinski

, nom complet amb patronímic Ígor Fiódorovitx Stravinski, fou un compositor rus, posteriorment nacionalitzat francès (1934) i estatunidenc (1945). Va compondre una gran quantitat d'obres clàssiques abordant diversos estils com el Primitivisme, el Neoclassicisme i el Serialisme, però és conegut mundialment sobretot per tres obres del seu anomenat ''període rus'': ''L'ocell de foc'' (1910), ''Petruixka'' (1911) i ''La consagració de la primavera'' (1913). Per a molts, aquests ballets clàssics, atrevits i innovadors, pràcticament van reinventar el gènere. Stravinski també va escriure per a diversos tipus de conjunts en un ampli espectre de formes clàssiques, des d'òpera i simfonia a petites peces per a piano i obres per a grups de jazz. Es considera àmpliament un dels compositors més importants i influents del segle XX i una figura cabdal de la música modernista.

Stravinski també va aconseguir fama com a pianista i director d'orquestra, sovint de les seues pròpies composicions. Va ser també escriptor; amb l'ajuda d'Alexis Roland-Manuel va compilar un treball teòric titulat ''Poètica musical'', on va deixar la famosa frase: "La música és incapaç d'expressar res per si mateixa". Robert Craft va tenir diverses entrevistes amb el compositor, les quals van ser publicades com ''Conversations with Stravinsky'' (Converses amb Stravinski). Va visitar Catalunya en sis ocasions, i a la primera, al 1924, després de celebrar tres concerts amb l'Orquestra Pau Casals al Gran Teatre del Liceu, va manifestar: "Barcelona serà per a mi inoblidable. El que més m’ha agradat ha estat la catedral i les sardanes".

El pare de Stravinski era un cantant d'òpera de baix establert, i Stravinski va créixer prenent classes de piano i teoria musical. Mentre estudiava dret a la Universitat de Sant Petersburg, va conèixer Nikolai Rimski-Kórsakov i va estudiar amb ell fins a la mort d'aquest el 1908. Stravinski va conèixer l'⁣empresari Serguei Diàguilev poc després, que va encarregar a Stravinski que escrivís tres ballets: ''L'ocell de foc'' (1910), ''Petruixka'' (1911) i ''La consagració de la primavera'' (1913), l'últim dels quals li va donar fama internacional després del quasi motí a l'estrena, i va canviar la manera com els compositors entenien l'estructura rítmica.

La carrera compositiva de Stravinski es divideix en tres períodes: el seu període rus (1913-1920), el seu període neoclàssic (1920-1951) i el seu període serialista (1954-1968). El període rus de Stravinski es va caracteritzar per la influència dels estils i el folklore russos. ''Renard'' (1916) i ''Les noces'' (1923) es basaven en la poesia popular russa, i obres com ''Histoire du soldat'' van barrejar aquests contes populars amb estructures musicals populars, com el tango, el vals, el ragtime i el coral. El seu període neoclàssic va mostrar temes i tècniques del període clàssic, com l'ús de la forma sonata en el seu Octet (1923) i l'ús de temes mitològics grecs en obres com ''Apollon musagète'' (1927), ''Oedipus Rex'' (1927) i ''Perséphone'' (1935). En el seu període serial, Stravinski es va dirigir cap a les tècniques de composició de la Segona Escola Vienesa com la tècnica de dotze tons d'⁣Arnold Schönberg. ''In Memoriam Dylan Thomas'' (1954) va ser la primera de les seves composicions que es basava completament en la tècnica, i ''Canticum Sacrum'' (1956) va ser la primera que es va basar en una fila de tons. L'última obra important de Stravinski va ser els ''Requiem Canticles'' (1966), que es va interpretar al seu funeral.

Mentre que alguns compositors i acadèmics de l'època no els agradava la naturalesa avantguardista de la música de Stravinski, en particular ''La consagració de la primavera'', els escriptors posteriors van reconèixer la seva importància per al desenvolupament de la música modernista. Les revolucions del ritme i el modernisme de Stravinski van influir en compositors com Aaron Copland, Philip Glass, Béla Bartók i Pierre Boulez, tots ells "es van sentir impulsats per afrontar els reptes plantejats per ''La consagració de la primavera''", com va escriure George Benjamin a ''The Guardian''. El 1998, la revista ''Time'' va nomenar Stravinski com una de les 100 persones més influents del segle. Stravinski va morir d'⁣edema pulmonar el 6 d'abril de 1971 a la ciutat de Nova York. Proporcionat per Wikipedia